Cultura
L’Arxiu del Regne projecta dimarts 28 ‘1898 Los últimos de Filipinas’, recreació del setge de Baler, al qual participaren dos mallorquins

L’Arxiu del Regne projecta dimarts 28 ‘1898 Los últimos de Filipinas’, recreació del setge de Baler, al qual participaren dos mallorquins

Actualizado el 23/10/2025 17:17                Compartir

L’Arxiu del Regne de Mallorca projectarà dimarts que ve, 28 d’octubre, 1898 Los últimos de Filipinas, pel·lícula de Salvador Calvo del 2016, de 105 minuts de durada. Serà el primer títol del cicle de projeccions Els temps d’Antoni Maura, que es durà a terme fins al 25 de novembre, cada dimarts a les 19 hores, amb entrada gratuïta fins a completar l’aforament, a la seu de l’Arxiu, al carrer Ramon Llull, 3, a Palma. Aquesta activitat commemora el centenari de la mort (1925) del destacat polític mallorquí Antoni Maura, qui fou cinc vegades president del Govern central i que va tractar de trobar solució al conflicte amb les colònies, sense ser escoltat.

1898 Los últimos de Filipinas, amb Luis Tosar, Javier Gutiérrez, Karra Elejalde, Eduard Fernández i Alexandra Masangkay, recrea el setge de Baler, un dels darrers episodis del ‘Desastre’ del 1898, la pèrdua de les colònies espanyoles. La resistència a Baler es va mantenir fins al juny del 1899, quan la guerra ja havia acabat, i en ella varen participar dos mallorquins: Antoni Bauçà Fullana i Jaume Caldentey Nadal, dels prop dels 400 illencs que foren destinats a aquell conflicte, dels quals gairebé la meitat hi trobaren la mort.

El tinent Saturnino Martín Cerezo, el personatge històric que encarna Luis Tosar, va deixar constància a les seves memòries de com els revoltats filipins enviaren a parlamentar amb els soldats espanyols un tercer mallorquí, un desertor. Un oficial va ordenar Jaume Caldentey que conversàs en el català comú de tots dos amb l’emissari, de manera que els filipins no s’enterassin i convidant-lo a unir-se a ells, però el desertor es va negar, i va anunciar als resistents que estaven lluitant sense esperança.

Jaume Caldentey va desertar també, i fou mort pels seus propis companys. Bé al contrari, Antoni Bauçà va sobreviure a aquell episodi i va tornar a Mallorca, a on va ser conegut com ‘Toni de ses Creus’, per les seves condecoracions.

El cicle l’integren també El coronel Macià de Josep Maria Forn, 2006 (105 m.) (4 de novembre), Jarrapellejos d’Antonio Giménez-Rico, 1987 (90 m.) (11 de novembre), Luces de bohemia de Miguel Ángel Díez, 1985 (94 m.) (18 de novembre) i Al sur de Granada de Fernando Colomo, 2002 (111 m.) (25 de novembre). La coordinació del cicle i la presentació de les sessions són a càrrec del periodista i llicenciat en Història Francesc M. Rotger


Ahora en portada
Noticias Mallorca