La Plataforma Renovables Sí pero ¡Així NO! alega contra el polígono fotovoltaico de Son Sales por estar ubicado en suelo rústico protegido

Entitats de la Plataforma Renovables Sí, però així NO! presenten al·legacions a la sol·licitud de declaració de Projecte Industrial Estratègic, Autorització administrativa i Avaluació d’impacte ambiental ordinària DE L’AGRUPACIÓ FOTOVOLTAICA SON SALAS : PF SON SALAS I, PF SON SALAS II i PF SON SALAS III A MARRATXÍ.

Els projectes fotovoltaics SON SALAS I i SON SALAS II s’ubicaran en el Polígon 7, Parcel·la 195, Marratxí, i el projecte fotovoltaic SON SALAS III s’ubicarà en el Polígon 7 parcel·la 273 de Marratxí.

La superfície total del terreny on s’ubicaran les instal·lacions fotovoltaiques és de 464.172 m2, i la superfície poligonal de la instal·lació fotovoltaica és de 246.382 m2, amb 60.872 panells solars, 138 convertidors, 3 CMM i 6 edificis prefabricats. La línia d’evacuació de mitja tensió de 15KV des dels parcs fotovoltaics fins al S/E de Bunyola és de 4.786m i transcorre per camins públics del Terme Municipal de MARRATXÍ i BUNYOLA.

L’Associació de Veïns La Pua de Marratxí i el GOB, ambdues entitats que formen part de la Plataforma Renovables Sí, però així No! reclamen, una vegada més que aquests tipus de projectes haurien de suspendre tramitació fins a disposar de la corresponent planificació energètica, territorial, agrària, paisatgística i ambiental d’aquestes infraestructures energètiques amb totes les garanties. Tal i com es reflexa al Manifest de la Plataforma – obert a adhesions d’entitats i persones – “El que estam vivint és un procés d’imposició, sense planificació territorial – més enllà d’evitar espais naturals protegits – per part del mercat i de grans capitals, i per impuls de la Direcció General d’Energia i per omissió en els deures de planificació territorial de la Conselleria de Territori del Consell de Mallorca. Conceptes com participació ciutadana, democràcia deliberativa, eficiència i racionalització energètica, decreixement, protecció de la biodiversitat, respecte a l’ordenació territorial, transició energètica justa i transició ecosocial s’estan quedant en paraules o expressions buides i elucubracions retòriques. “

Un polígon energètic projectat sobre sòl rústic protegit i contrari a la norma.

El polígon energètic que es vol projectar a la finca de Son Sales, segons la classificació de les Normes subsidiàries es troba a sòl rústic protegit, concretament a zona ARIP (Àrea Rural d’Interès Paisatgístic). Així ho va determinar el poble de Marratxí l’any 1999, valorant el seu entorn, el conjunt d’ecosistemes existents i els seus valors ambientals, culturals i paisatgístics en un municipi greument afectat (ja el 1999) per un urbanisme extensiu de baixa densitat, així com per albergar grans equipaments comercials fora dels nuclis urbans. Les esmentades Normes estableixen que:

Article 156 de les NNSS De Marratxí: “1. El Sòl rústic protegit està constituït per les àrees de Sòl rústic, delimitades i qualificades com a tals en el plànol d’ordenació corresponent, que pel paper que compleixen en la conservació de l’equilibri ecològic, per la importància dels seus recursos o pels seus valors paisatgístics i interès natural, han de ser preservats mitjançant l’adopció de mesures de protecció que impedeixin l’implantació d’usos no compatibles amb els destins d’aquests sòls. Al mateix temps, es prendran les mesures oportunes que permetin una potenciació i regeneració de la funcionalitat ecològica d’aquests territoris.
Al Sòl rústic protegit es distingeixen les següents zones:- Àrees naturals Especial interès (ANEI)- Zones d’interès forestal i ecològic (F)- Zones d’interès paisatgístic (IP)- Zones agrícoles ramaderes protegides(ARP)-.Zones Protecció d’alzinar (PA)-.Zones de protecció i reserva(PR)”. En aquest punt les Normes subsidiàries són més restrictives que el Pla Territorial de Mallorca i tal com esmenta el propi PTM en la seva Disposició transitòria quarta – Regles de prevalença sobre possibles qualificacions en sòl rústic (AP): «En cas de dubte o contradicció amb el planejament general municipal sobre la qualificació o la categoria de sòl rústic a què pugui pertànyer en tot o en part una parcel·la, prevaldrà la més restrictiva entre la que resulti dels plànols de delimitació gràfica de les categories de sòl rústic d’aquest Pla territorial i la que pugui resultar d’aquell planejament, fins que aquest s’adapti a l’esmentat instrument d’ordenació territorial.»

La LLEI 10/2019, DE 22 DE FEBRER, DE CANVI CLIMÀTIC I TRANSICIÓ ENERGÈTICA1, al seu Article 45. Ubicació de les instal·lacions, indica: «Les instal·lacions d’energia renovable s’han d’adequar a les normes territorials i urbanístiques i se’ls ha de reconèixer l’ús compatible amb els usos propis del sòl rústic de règim comú. S’ha d’afavorir la implantació d’aquestes instal·lacions a les zones de desenvolupament prioritari.» De la mateixa manera, la Disposició transitòria sisena. Delimitació provisional de zones de desenvolupament prioritari a les illes de Mallorca i Eivissa, indica: «Queda expressament fora d’aquesta delimitació provisional el sòl rústic catalogat com a protegit.»

I per altra banda, l’article 2 de la LLEI 14/2019, DE 29 DE MARÇ, DE PROJECTES INDUSTRIALS ESTRATÈGICS DE LES ILLES BALEARS (BOIB núm. 42, de 2 d’abril de 2019) estableix que:
«Aquests projectes tan sols es podran ubicar a sòl classificat com a urbà o urbanitzable sempre que l’activitat del projecte s’inclogui dins els usos permesos o, en cas contrari, que sigui un ús adequat a la ubicació del projecte. En cap cas no s’entendrà com a adequada la ubicació a zones residencials o d’equipaments. Excepcionalment, i tan sols en els supòsits de projectes d’implantació d’energies renovables, es podran ubicar a sòl rústic comú, sempre que no estigui expressament prohibit pel pla territorial insular corresponent.3»

Per tant, queda clar que cap parc pot projectar-se sobre sòl rústic protegit, i que, en aquest cas, les Normes Subsidiàries deixar clara la constància dels terrenys afectats com a sòl rústic protegit.

Paisatge

L’Estratègia de paisatge del Consell de Mallorca indica: «La necessitat d’una política explícita i coordinada de paisatge per a Mallorca es fonamenta, doncs, en l’existència d’un patrimoni paisatgístic singular, divers i fràgil, que cal preservar, gestionar i valorar. La realitat material del paisatge és, a més, a la base de percepcions socials sobre les quals es construeixen tant la identitat dels habitants de Mallorca, com una part significativa de les imatges que contribueixen a l’atractiu turístic de l’illa». És més que evident l’impacte paisatgístic d’aquest polígon energètic.

En aquest sentit, cal recordar que paisatge i país comparteixen etimologia i que aquest i tots els polígons energètics que s’estan projectant disposaran d’una gran incidència no tan sols en el paisatge, sinó en allò que representa aquest en el subconscient de la majoria de mallorquins que fins fa menys d’un segle vivien del camp: fora vila ja no serà mai més el que era i ho volguem o no, la nostra identitat cultural prové del camp.

Patrimoni i biodiversitat

L’esmentada zona en concret compta amb un mínim de dos jaciments arqueològics. Alguns d’aquests jaciments apareixen situats a la publicació III Jornades d’Estudis Locals de Marratxí «Els jaciments arqueològics de Marratxí» de Javier Aramburu-Zabala i Vicenç Sastre i Arrom.

Aquests jaciments o zones arqueològiques es troben protegits per la LLEI 12/1998, DE 21 DE DESEMBRE, DEL PATRIMONI HISTÒRIC DE LES ILLES BALEARS.

A més, a la totalitat d’aquesta zona hi habiten espècies de mamífers i rèptils en Règim de Protecció Especial, com la tortuga mediterrània (Testudo hermanni subespècie hermanni) i l’eriçó (Atelerix algirus). Aquestes espècies es troben protegides per la Ley 42/2007, de 13 de diciembre, del Patrimonio Natural y de la Biodiversidad i la seva presència es pot constatar al Bioatles de la Conselleria de Medi Ambient i Territori.

Per tot això, des de les entitats esmentades i com a part de la Plataforma Renovables Sí, però així no, sol·licitam la desestimació del projecte de l’ Agrupació Fotovoltaica SON SALAS.