El GOB reclama a Medi Ambient més esforç per evitar l’expansió de la papallona del boix

La papallona del boix o eruga defoliadora del boix (Cydalima perspectalis) és una papallona nocturna originària de Xina i que, com el seu nom indica, s’alimenta exclusivament de fulles d’arbustos del gènere Buxus.

Va ser accidentalment introduïda a Europa l'any 2007, a Alemanya. Des d'aquell moment s’ha expandit afectant a 29 països, generant uns danys que van en augment. La primera cita a Espanya la tenim a Cantàbria, l'any 2013; l'any 2014 es cita a Galícia (Pontevedra) i Catalunya (la Garrotxa, Girona). Al mes d'octubre de 2018 es va detectar per primer cop a les Balears en l'àmbit de parcs i jardins (Alaró, Mallorca), i posteriorment ja ha estat localitzada sobre exemplars silvestres. La ràpida expansió d’aquest insecte pel territori europeu es deu possiblement a unes condicions climàtiques i ecològiques que li són favorables; no obstant això, el comerç de planta ornamental és, un cop més, la principal causa. Una vegada més, la manca de suficient control als vivers està essent clau per facilitar aquesta invasió.

Les erugues d'aquest insecte són les que generen danys sobre els vegetals, ja que mengen fulles i provoquen importants defoliacions que afecten, entre d'altres, la capacitat fotosintètica de la planta. Quan la infestació és greu es pot produir la defoliació completa, afectant també a brots i escorça, i arribant fins i tot a causar la mort de la planta.

A les Balears, a part de les espècies de boix que són objecte de jardineria, comptam amb una espècie silvestre, el Buxus balearica, que creix a Mallorca i Cabrera i està catalogada com a “d’especial protecció” pel Decret 75/2005, de 8 de juliol, pel qual es crea el catàleg balear d’espècies amenaçades i d’especial protecció, les àrees biològiques crítiques i el consell assessor de fauna i flora de les Illes Balears.

Segons s’exposa al document específic elaborat pel servei de Sanitat Forestal de la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca, “avui dia desconeixem quina serà l'evolució de la plaga en les boixedes, ni els danys que generarà, especialment l'afectació sobre el Buxus balearica.” Per això, es diu que “cal intensificar esforços per controlar aquest insecte que es pot convertir en una greu amenaça per als boixos silvestres”.

Davant aquesta nova invasió, i per tal d’intentar la seva contenció, des del GOB instam a Medi Ambient a actuar urgentment per:

- establir una moratòria hivernal (novembre-març) en la comercialització d’exemplars del gènere Buxus a Mallorca. En aquests moments l’espècie es troba en una fase vital de difícil detecció, amb larves petites i hivernants entre les fulles, pel que és possible que es puguin comercialitzar boixos en els que la infestació passi desapercebuda.

- garantir que tots els exemplars comercialitzats (presents a vivers o arribats com a mercaderia) es troben lliures de la plaga.

- informar convenientment la ciutadania per tal que pugui identificar i controlar la plaga als boixos dels seus jardins. Cal informar i formar igualment les brigades de manteniment d’ajuntaments i Consell, per tal que vigilin les zones ajardinades públiques.

- actuar per garantir l’eliminació de la plaga a tots els focus on es detecti, tant a zones ajardinades com a zones forestals.

Pel que es sap, la papallona del boix té pocs enemics naturals en el nostre àmbit, pel que cal considerar el tractament dels exemplars afectats mitjançant insecticides específics i de baix risc per altres espècies, com per exemple els preparats a partir del bacteri Bacillus thuringiensis varietat kurstaki, insecticida autoritzat en agricultura ecològica.

Més enllà d’aquestes mesures específiques i urgents, volem remarcar que per enèsima vegada es torna evidenciar la manca d’una estratègia de bioseguretat a les Balears, per abordar de forma eficaç la problemàtica de les invasions biològiques prevenint la seva arribada, controlant la seva presència i actuant per a la seva eradicació. Si no es pren aquest tema amb la determinació necessària, l’arribada i invasió per part de noves espècies alienes seguirà de forma imparable, amb uns costos ecològics i econòmics importants.