Convocatoria para denunciar los impactos y consecuencias de la intensificación turística

Pels nostres barris, per les nostres ciutats i pobles, pel nostre territori, per les treballadores i treballadors, pel nostre clima, per la nostra costa, per la nostra salut, pel nostre futur.

Diferents Ciutats del Sud d’Europa de la xarxa SET fan una convocatòria unitària el proper dimarts 27 de setembre, Dia Mundial del Turisme per denunciar els impactes i conseqüències de la intensificació turística després de l’aturada que va suposar la pandèmia i atenent la situació actual d’agreujament de la crisi climàtica. A Mallorca, més d’una vintena d’entitats convoquen el dimarts 27 de setembre a les 19h a una cadena humana envoltant el Consolat de Mar.

La xarxa SET, xarxa de ciutats del sud d'Europa contra la turistització, llança una convocatòria unitària d’acció per dimarts, dia 27 de setembre a diferents ciutats i territoris, en motiu de la NO celebració del Dia Mundial del Turisme i sota el lema Collapse Tourism Day. Aquí a Mallorca, les entitats de la Plataforma contra l'Ampliació de l’Aeroport i altres entitats d’arreu de l’illa se sumen a aquesta convocatòria unitària i convoquen a una Cadena Humana al voltant del Consolat de Mar, el dimarts 27 a les 19 h.

El perquè d’aquesta convocatòria

1. Massificació i pressió sobre el territori i els recursos Aquest estiu hem vist una tornada del turisme massiu que en alguns casos s'acosta estadísticament al període pre-covid, i en d’altres els supera clarament. La massificació turística a les Illes Balears, i concretament a Mallorca, està en xifres de rècord en tots els àmbits superant les dades del 2019, abans de la pandèmia. Aproximadament 16 milions de turistes arriben per les portes d’entrada a l’illa, sigui per l’aeroport o pels ports de Mallorca, allotjant-se en el gran nombre de places turístiques disponibles de l’hoteleria i en habitatges turístics.

Al dia d’avui l’oferta hotelera es troba amb una ocupació del 95% a les Illes Balears. Lideram la recuperació del sector turístic a Espanya tancant el segon trimestre d’enguany amb un 6’4% més de venda que el 2019, segons EXCELTUR, tot i que la meitat de turistes no s’allotja a hotels sinó al lloguer turístic vacacional.

La pressió urbanística creix també a un ritme molt preocupant, les obres visades en el primer semestre de l’any estan entre un 3% i un 5% per sobre de les visades en el mateix període de 2021 i 2019 respectivament, segons les dades del Col·legi d’Arquitectes de Balears. El sector recupera els nivells previs a la pandèmia representant la xifra semestral d’obres més gran des del 2008. I a més, la construcció es concentra en un segment de luxe mentre, degut a la pressió turística, no hi ha habitatges accessibles per a la població resident.

La massificació turística suposa una pressió social (índex de pressió humana) elevadíssima a les Illes -concretament a Mallorca, en aquest mes d’agost ja s’han superat els 2 milions de persones - i una saturació de totes les infraestructures que no poden donar l’abast a una excessiva demanda de recursos bàsics com l’aigua, l’ocupació del territori i la demanda energètica. Les depuradores, les carreteres i les platges plenes a vessar generant gran quantitat de problemes per als residents i visitants. Mentre, hi ha alarma de sequera i diferents municipis com Artà, Deià i Manacor ja apliquen restriccions a l’alt consum d’aigua. Recordem que segons dades oficials, el turisme consumeix un de cada quatre litres d'aigua.

El cost d’aquest model econòmic basat en la intensificació turística és elevadíssim en l’àmbit econòmic, social i ambiental. Depenem cada vegada més del “tot turisme” que impossibilita una diversificació econòmica, mentre es facilita el negoci de grans empreses i fons financers que veuen en aquest sistema uns guanys a curt termini amb un cost mínim i uns efectes col·laterals altíssims per a la població i els recursos naturals. Mentrestant es destina gran quantitat de diners públics a prioritzar la construcció o ampliació d’infraestructures viàries, aeroportuàries i portuàries per augmentar la seva capacitat operativa, privatitzant-se els guanys i socialitzant-se les pèrdues.

2. Emissions
Aquest model econòmic suposa una generació d’emissions de CO2 que no atura d’incrementar-se, fent-ho paral·lelament al creixement dels indicadors relacionats amb el model de massificació turística, sobretot degut a l’augment de la demanda energètica en un estiu amb onades de calor continuades i a l’ús de sistemes de transport molt contaminants com els avions, vaixells i vehicles de transport privat. Un model que encara preveu seguir creixent en arribada de més turistes, el que suposa emetre més emissions en un context d’ emergència climàtica declarat pel Govern de les IB i el Govern Espanyol. Mentre que s’ha de reduir nombre de turistes i emissions com indiquen els científics/experts. Tot això suposa una greu contradicció amb les declaracions d’emergència climàtica realitzades pel Govern de les IB i el Govern Espanyol i amb els Acords de París que ens obliguen a baixar les emissions de forma urgent.

3. La massificació turística ens fa més pobres i ens exclou

Un model de massificació turística que augmenta la creació de llocs de feina però amb unes condicions de precarietat laboral, desigualtat social i emergència habitacional cada vegada més preocupants augmentant les desigualtats i la injustícia social. Des de la pandèmia ha crescut la desigualtat, s’ha recaudat més doblers però no ha suposat un millor benestar sinó al contrari, la població en risc de pobresa ha crescut 1 . En paral·lel comença a calar fort la demanda per un turisme de “més qualitat”, una deriva perillosa atenent el major consum de recursos que implica i el fet que incentiva un mercat immobiliari basat en l’especulació i l’augment de preus de l’habitatge no accessible per als residents, provocant expulsió i un agreujament de les desigualtats.