Terraferida alerta d’un nou boom de pedreres a Mallorca

Terraferida alerta d’un nou boom de pedreres a Mallorca impulsades per la construcció d’obra pública i privada. Els darrers anys, veiem com pedreres amb nul·la o baixa activitat es reactiven, augmenten extraccions i obtenen nous permisos d’explotació per dècades.

L’actitud permissiva de la Direcció General d’Indústria és molt preocupant: es limita a aprovar tot el que hi arriba. Si les empreses presenten ampliacions de superfície i terminis sota la figura d’un “pla de restauració” que es pot anar fent mentre s’explota, la Direcció General ho aprova sense cap criteri de racionalitat ambiental ni paisatgístic. Les pedreres que més preocupació han aixecat pel seu elevat impacte, encara que no són totes, són:

Can Negret (Alaró). Pedrera explotada al llarg de 42 anys que ha devorat part de la Serra de Bellveure. Després de 2 anys inactiva, tramita un nou període d’explotació per a 82 anys més. La promotora és la multinacional CEMEX. Que l’entorn d’aquesta zona bellíssima sigui ANEI, Lloc d’Interès Geològic, Patrimoni de la UNESCO i tengui una ZEPA (zona d’especial protecció per als aucells) propera, no és suficient per deixar de convertir en ciment un espai natural de gran valor. La Plataforma Reviure Tofla va ser creada per frenar aquesta explotació.

Son Ferragut (Sa Pobla). Inactiva des de 1989 per manca de llicència municipal. Ara, CEMEX la vol tornar a explotar mitjançant un “pla de restauració”. Podrà explotar 500 m³ els 8 anys vinents, tot i no haver aconseguit la llicència municipal en tot aquest temps. CEMEX vol processar 15.000 m3 d’àrids diaris a la seva planta de Lloseta. Al projecte, no especifica de quines pedreres provendrà el material, però que Can Negret i Son Ferragut siguin seves evidencia el lligam entre projectes. Establiments (Palma). Podria reobrir 15 anys després de tancar i obtenir permís per explotar la 30 anys més, també via pla de restauració. Els veïnats de la zona s’han mobilitzat i alerten que la pedrera podria acollir escòries de la incineradora. Govern i Ajuntament decidiran si es pot tornar a explotar aquesta zona protegida de Tramuntana dins zona UNESCO. L'any 2004, quan van ser clausurades, havien devorat 35 hectàrees de muntanya. Terraferida va presentar al·legacions a l'estudi d'impacte i al projecte de "restauració". L'impacte ambiental, paisatgístic, social i l'increment del tràfic pesant són prou importants per negar la reobertura. Són a https://cutt.ly/garrigueta


Serra de sa Mesquida (Porreres). Havien baixat la seva activitat els darrers anys i van ser expedientades fa anys per explotar il·legalment diverses hectàrees protegides sense autoritzar. El 2016, però, els explotadors i el Govern han trobat una fórmula: Un “Pla de Restauració” que permetrà seguir capolant la serra, ara cap a la cara nord, que estava intacta. El “pla de restauració” permetrà extreure 90.000 tones/any durant 60 anys i consumir 33,7 hectàrees de muntanyes protegides com ANEI. Aquest fil de twitter ho explica: https://bit.ly/3dnukON


Can Sentes (Felanitx). El creixement de la pedrera dins ANEI ha estat espectacular els darrers anys i, de fet, s’ha vist reactivada encara més coincidint amb l’autopista Llucmajor-Campos. La pedrera acumula desenes de denúncies de veïnats, del GOB i de l’ajuntament per tot tipus d’irregularitats (https://bit.ly/2Z99iP1 https://bit.ly/2NhMBCs), però res l’atura.

Son Tey (Sineu). Situada entre Sineu, Petra i Sant Joan. Sota la fórmula de “Restauració conjunta del massís que separa les explotacions de Son Tey i Cas Saboners” que s’allargaria fins el 2053, pretenen extreure 50.000 tones/any. Comptarà amb una planta asfàltica que requerirà una xemeneia de 24 metres d’alçada. El termini d’al·legacions a l’EIA acaba el 30 de juny.

Carrossa II (Artà). Activa des de 1983, aquesta pedrera podria extreure 155.000 m3/any els 30 anys vinents i la restauració permetria fer-ho fins a 2069. Es poden fer al·legacions a la Informació pública sobre l'EIA i el Projecte d'Explotació i de Restauració fins al 4 de juliol.

En definitiva, hi ha un nou boom de pedreres que estan aconseguint autoritzacions per explotar el territori per períodes de temps llarguíssims, desenes d’hectàrees que ara són encara intactes, i per legalitzar, instal·lar o ampliar plantes asfàltiques i de ciment. Per això, demanam al Govern mesures per frenar el creixement urbanístic i turístic exagerat a Mallorca, redirigir la construcció cap a la rehabilitació dels centres, primar la reutilització dels materials ja extrets (mineria urbana) i preservar el sòl rústic. Les 400.000 tones/any d’enderrocs que es generen a l’illa haurien de servir per a restaurar aquests llocs. Lamentablement, les pedreres no es restauren, just s’exploten i s’hi instal·len plantes asfàltiques cada dia més impactants.

Que les administracions utilitzin àrids, asfalt i ciment provinents de pedreres il·legals o amb desenes d'irregularitats ja indica la manca d'interès en posar ordre a una part del sector que, tot i les legalitzacions massives i a la carta que els hi han fet els diferents Governs, segueix massa sovint al marge de la llei. Per això demanam que les administracions es comprometin a no usar àrids de pedreres amb irregularitats.