La placeta dels karts, de l’orgull a l’oblit, per Antoni Sureda

Antoni Sureda (Manacor, 1959) GALERÍA DE IMÁGENES

Con este trabajo de estudio y recopilación ha querido evocar y recordar un Manacor casi olvidado e intenta que no olvidemos momentos, lugares y épocas que forman parte de nuestra ciudad.

El projecte.

La Corporació Municipal de l’Ajuntament de Manacor l’any 1971, amb el Batle Sr. Pere Galmes Riera al capdavant, acordà la construcció d’un parc infantil de trànsit en la plaça Cardenal Pou, situada entre els carrers Hernan Cortés, Pelayo, Pizarro i pintor Solana d’aquesta Ciutat.
La idea era donar un impuls i conscienciar especialment als al•lots i joves sobre la importància del compliment de les normes del codi de circulació, tenint en compte que la siniestrabilitat dels accidents de trànsit que fins aleshores no s’hi donava importància, cada dia anava en augment tant dins les vies urbanes com en les carreteres.
Així doncs, es va donar l’ordre per dur endavant un parc infantil de trànsit per ensenyar les normes bàsiques de conducció, baix la supervisió de la Policia Municipal de la Ciutat.
El parc infantil es construiria en la placa Cardenal Pou; un solar on no hi havia cap tipus d’edificació. El projecte fou redactat per l’Arquitecte Joan Ginard Mas. El dia 24 de març de 1972, el Batle signa un ofici a la Comissió Provincial de Serveis Tècnics de Balears, sol•licitant l’autorització i assessorament per dur endavant el projecte del parc infantil, l’escrit consta com nº de sortida 1137. El cost total per dur a terme les obres, ascendia a 1.828.368 pessetes.
En data 23 de Juny de 1972, la Comissió Permanent de Serveis Tècnics de la Comissió Provincial, va notificar a l’Ajuntament el vist i plau del projecte que es va aprovar en data 17 de juny de 1972.
El 3 de desembre de 1973, el Batle Sr. Pere Galmes, envia un ofici signat pel Secretari Sr. Bartomeu Tous Aymar, dirigit al Il•lm. Sr. D. Tomàs Sastre Juan, Cap Provincial de Trànsit de Balears; sol•licitant una subvenció per finalitzar les obres del parc infantil i poder fer la seva inauguració durant els transcurs de les Fires i Festes de la Ciutat.
Les obres es varen poder acabar i la inauguració oficial del parc infantil de trànsit de Manacor, fou el 19 de maig de 1974.
El dia 6 de Juliol de 1974 el Tte. Batle de l’Ajuntament de Manacor, Sr. Rafel Muntaner Morey, amb una carta dirigida al Cap Provincial de Trànsit de Balears, Sr. Tomàs Sastre, demanà assessorament respecta a la potència dels vehicles Karts, i el lloc més adequat on dirigir-se per gestionar l’adquisició d’aquest vehicles.
Després d’intercanviar-se diversos escrits entre els dos Organismes, el 24 de maig de 1974, la Direcció General de trànsit sol•licita a l’Ajuntament la certificació de les obres per poder concedir la subvenció que es determinarà.
El 20 de juny de 1974, l’Arquitecte Municipal Sr. Carles Tarrasa, Director de les obres del parc infantil, certifica l’acabament d’aquestes. El contractista de les mateixes fou l’empresari Josep Pons Caimari, amb un cost pressupostat de 1.828.368 pessetes.
Bartomeu Tous Aymat, Secretari del Ajuntament de Manacor certifica que en data 9 de novembre de 1974, la Direcció Provincial de Trànsit ha concedit una subvenció de 182.837 pessetes a l’Ajuntament de Manacor per ajudar a la realització del parc infantil de trànsit de la Ciutat, el que representa un 10% de la totalitat del cost de la construcció.

L’estructura de la plaça.
L’estructura de la plaça era considerada en aquells temps molt avantguardista, de forma quadrada; les pistes estaven adaptades a la mateixa estructura de la plaça. L’entrada era coberta amb una membrana de formigó armat i un arc en forma paraboloide (superfície no reglada),
La pista es va confeccionar per poder adaptar totes les variants possibles, destacant un pont que atravesava la pista, petites zones ajardinades i la construcció d’un petit kiosko, en la corba de caragol construïda.
Dins els espaïs de la mateixa pista, hi havia instal•lat mobiliari urbà, com alguns bancs per seure i arbres.
El problema principal de l’estructura de la plaça, era la manca de diafanitat, que no deixava veure d’un lloc a l’altra del carrer, al no estar tancada al públic durant les nits i, afegint la poca il•luminació en que estava dotada, eren els problemes principals de l’estructura.
Segons versions facilitades per alguns veïnats, hi havia a determinants llocs de la placa que quan plovia el clavegueram no donava a abastament per absorbir l’aigua i aquesta quedava embassada i, evidentment, provocava algunes molèsties..

Les Proves.
La convocatòria de les proves eliminatòries, anaven a càrrec de l’Ajuntament de Manacor, concretament de la Policia Municipal, qui organitzava i es responsabilitzava de tot el procés selectiu. La persona encarregada i a la vegada monitora del parc infantil de trànsit de Manacor, era el Cabo de la Policia Municipal Sr. Joan Truyols Pascual. El procés consistia en sol•licitar que tots els col•legis del Municipi, que volien col•laborar en la selecció d’alumnes per competir en les proves del parc infantil de trànsit, havien d’anomenar els alumnes que el col•legi escollia per realitzar les proves en concret. L’edat dels alumnes havia de ser entre els 11 i 14 anys.

Pràcticament la totalitat dels col•legis participaven en el procés. Llavors, abans de finalitzar el mes de març, es duien a terme les corresponents proves que es realitzaven a la pista del parc infantil de trànsit de Manacor, situada en la plaça Cardenal Pou, coneguda popularment com “la plaça dels karts” Aquestes consistien en una prova teòrica relativa a la contestació durant un plaç aproximadament d’uns quinze minuts d’un qüestionari escrit de 30 preguntes, referides a les normes de circulació i senyals de trànsit del codi de circulació.
Cada errada era penalitzada amb tres punts. Després de superar aquesta prova hi havia unes proves de conducció en la pista en bicicletes i en karts. Es tractava de recórrer un determinat nombre de controls en un temps concret. El recorregut s’havia de fer d’acord a les normes i senyals de trànsit, verticals, horitzontals lluminoses i les pròpies dels Agents de l’Autoritat.
Es podien cometre faltes greus, menys greus i lleus, castigades amb la pèrdua de tres, dos i un punt respectivament. Després es realitzava també una prova d’habilitat en el maneig de la bicicleta, que consistia en un recorregut d’un circuit amb obstacles, slalon, passos estrets entre fileres de cons, trampolins, senyals etc. El temps que s’empleava per realitzar la prova era tingut en compte per resoldre el guanyador en el cas d’igualtats. Una vegada acabades les proves i fetes les puntuacions finals, el monitor proposava els alumnes que havien de representar a Manacor en la competició provincial de parcs infantils. El primer i segon equip classificat en el campionat provincial, quedava seleccionat per representar a la Província en el Campionat Nacional d’Espanya de parcs infantils de trànsit. Les classificacions finals eren individuals i per equips. Per participar en els campionats de seguretat vial del ciclomotor, els alumnes participants, no podien superar els 18 anys.

La circulació entre dos taulons sense poder tocar amb les rodes la fusta era una de les proves que havien de realitzar els competidors.

Una de les proves de destresa que realitzaven els participants amb bicicleta.

Els Karts.
Consistien en vehicles monoplaça, amb un motor monocilindre de dos temps de 49 c.c.. L’estructura era senzilla, equipats d’un volant i un seient, amb dos pedals: el d’accelerador i el de frenada, Disposava d’un variador automàtic que impedia que el motor s’aturés, quedant en ralentí, en el cas de llevar el peu de l’accelerador.
Equipats amb quatre rodes, les dues davanteres tenen el control de la direcció i les dues de darrera connectades a un eix que transmeten la potència del motor.
El combustible era una mescla de gasolina i oli al 5% aproximadament. El models dels Karts podien ser diversos, però dins unes mateixes característiques.
Les mides solien ser d’un metre quaranta de llargària per 80 centímetres d’amplària. L’alçada era d’un 65 cm., de la part mes alta que solia ser el volant.

Un dels dos karts diferents que eren propietat de l’Ajuntament de Manacor i es solien utilitzar per les competicions.

Els karts eren vehicles simple amb un motor monocilindre de dos temps.

L’uniformitat.

Els alumnes del municipi de Manacor, guanyadors de les proves eliminatòries se´ls feia entrega de la següent indumentària: Una jaqueta de color vermell, amb dues files de tres botons de color dorats i l’escut de Manacor brodat amb fil en el butxacó esquer.
Els calçons eren de color beige, amb pinces i les sabates de color marró fort. Davall de la jaqueta portàvem un jersei de coll alt que a vegades era de color marró fort, o en segons quines edicions de color blau.
Per realitzar les distintes proves, solien portar un xandall amb l’anagrama de l’escut de Manacor.

El primer equip que va representar a Manacor l’any de la inauguració del parc infantil de trànsit de Manacor. L’any 1975.

Cronologia.
Any 1975. Fou el primer any en què es va organitzar a Manacor un grup d’alumnes seleccionats entre tots els col·legis d’E.G.B. d’aquesta ciutat, mitjançant una sèrie d’exercicis teòrics i pràctics de normes de circulació i maneig de bicicletes i dels karts.
Aquest mateix any es posava en funcionament la nova pista en la plaça Cardenal Pou, i es presentava a la XI convocatòria Nacional de parcs infantils de trànsit.
La presentació de les jornades fou a càrrec del Governador Civil de Balears Sr. Carlos de Meer y Ribera, acompanyat pel Batle de Manacor Sr. Pedro Galmes Riera i d’altres Autoritats.
Les proves per seleccionar els parcs infantils de Balears que havien de participar en el Campionat de Madrid, es varen realitzar a Sa Pobla, entre els dies 1 al 5 de Maig.
L’equip manacorí va quedar seleccionat i juntament amb 50 Parcs Infantils de tota Espanya, arribaren a la final que es va realitzar a Madrid.
Els joves seleccionats que representaven a Manacor foren: Antoni Tauler Febrer del Col·legi La Salle. Josep A. Garcia Cifo del Col·legi San Ferrando, Sebastià Galmés Sureda i Llorenç Febrer Sunyer, per aquest ordre del col·legi La Salle.
Com a suplents: Eugeni Mula Lacruz i Artur Aguiló Fuster, tots dos del col·legi Sa Torre.
El guanyador absolut d’Espanya fou l’equip de Sa Pobla (Mallorca). Que va rebre un trofeu i el premi en metàl·lic de 100.000 pessetes.
En segon lloc va quedar l’equip de Madrid, que rebré un trofeu i un premi en metàl·lic de 75.000 pessetes.
En el tercer lloc quedà l’equip d’Elx (Alicant), amb un trofeu i 50.000 pessetes con a premi en metàl·lic..
Manacor va participar en totes les competicions, a més de les bicicletes, amb els Karts, amb nº de motor 000391, 000385 i P798 i P797, i va quedar en sèptima posició, a nivell Nacional.

Any 1976.- Es va celebrar la XII edició a nivell nacional, concretament a la ciutat de Lleó, entre els dies 1 i 4 de maig.
Els premis eren els mateixos de l’any anterior i el total de parcs infantil que participaven eren 50 de tota Espanya.
Els alumnes manacorins que ens representaven estava format per Gabriel Monroig Ribot, (Col. La Graduada), Pere Matamalas Oliver (La Salle), Damià Riera Muñoz (La Graduada) i Sión Más Santandreu (Sa Torre).
Com a suplents: Antoni J. Viñas Vives (La Salle) i Luis J. Camacho Barranco (La Graduada).
L’equip campió fou: León. En segon lloc va quedar Elx (Alicant), i el tercer lloc fou per Córdova.
Manacor va quedar en una meritòria octava posició.

Any 1977.- Madrid fou elegida novament per realitzar el XIII campionat de parcs infantils de trànsit d’Espanya, el dies 4 i 5 de Maig.
Manacor va millorar la seva classificació i va quedar en un 5º lloc, i 1ª posició en el campionat de les Balears.
L’equip estava format per J. Bartomeu Alzamora Pocoví (Col. Es Canyar), Guillem Mora Mora (Sa Torre), Antoni J. Viñas Vives (La Salle) i Guillem Mas Sureda (Es Canyar).
Els suplents foren: M. Sanchez Vilchez (San Ferrando) i A. Cladera Miquel (ES Canyar).
Els vuit participants amb millor nota individual quedaren preseleccionats per formar part de l’equip Nacional que representava a Espanya en la Copa Internacional a Brussel·les (Bèlgica).
La classificació final del XIII Campionat Nacional quedà de la següent manera: en 1º lloc Elx (Alicant), en segona posició fou el col·legi Agustiniano de Madrid, i en tercera posició el col·legi Interescolar, també de Madrid.

Any 1978.- Novament és la capital de Madrid, l’elegida per organitzar el XIV campionat d’Espanya de parcs infantils de trànsit, concretament el dies 4 i 5 de maig.
Els representants de l’equip de Manacor foren: Joan Santandreu Ferrer (Es Canyar), Manel Sanchez Vilches (San Ferrando), Francesc Fernandez Santafosta (Simó Ballester) i Gabriel Rayo Amengual (Simó Ballester).
Com a suplents quedaren: Artur Aguiló Fuster (Simó Ballester) i Míquel Soler Mayol (Simó Ballester).
Els parcs infantils participants foren 46 i Manacor es va classificar en el novè lloc, amb 704 punts.
Es va donar la circumstància de que Joan Santandreu Ferrer va quedar en octava posició nacional individual, per tan fou elegit com a reserva de l’equip nacional espanyol, que es va celebrar a Lisboa (Portugal), els dies 18 i 19 de maig.
El guanyador de la XIV edició, fou l’equip d’Elx (Alicant), en segona posició el col·legi Agustiniano de Madrid i en tercera posició el col·legi de Santa Aina i Sant Rafel, també de Madrid.

Any 1979.- La XV edició fou organitzada novament a Madrid, els dies 3 i 4 de maig.
Va ser el millor any de l’equip de Manacor, ja que es va classificar en 4º lloc, entre el mes de 50 participants que es presentaren en aquest campionat.
Els representants foren: Jaume Truyols Lliteras (Col. San Ferrando), Antoni Gomila Mascaró (Es Canyar), Mateu Estrany Pascual (Es Canyar), Gabriel Llinás Adrover (ES Canyar).
Com a suplents: Miquel Llodrá Galmes (Es Canyar), i Joan Josep Pardo Vicens (Es Canyar).
En quant a la classificació individual, un integrant individual conseguia formar part del equip nacional espanyol, i va realitzar una gran actuació en el campionat internacional que aquest any es celebrava en Madrid, on es classificava en 2n lloc, o sigui subcampió internacional, per darrera d’un al·lot portuguès.
Participaven 14 nacions en aquesta darrera fase internacional i l’equip nacional espanyol va quedar en 1era posició, amb 748 punts, seguit de França i de Portugal.
El portugués campió de la XVII Copa Escolar Internacional fou Guide Rui Teixeira.
El jove manacori de l’equip espanyol que quedà classificat en segona posició fou Mateu Estrany Pascual.De 14 anys d’edat.
La Reina d’Espanya va presidir el torneig i va fer entrega dels trofeus als guanyadors.
En els diaris i en la premsa local va tenir un gran ressò aquest fet guanyador.
Aquest mateix any, i també a la ciutat de Madrid es va dur a terme el I Campionat de ciclomotors d’Espanya.
Els participants de l’equip de Manacor, foren Antoni Sureda Fons i Miquel Sureda Forteza.

La premsa Provincial i Local es va fer un gran ressò de la notícia del subcampionat que va aconseguir un al·lot que formava part de l’equip de Manacor.

Any 1980.- Barcelona fou la Ciutat elegida per celebrar el XIV Campionat nacional infantil de trànsit, els dies 5 i 6 de maig. L’equip de Manacor aconseguí quedar classificat en 6a posició.
Els representants de la Ciutat de Manacor, foren Jordi Caldentey López (Col. Es Canyar), Jaume Puigròs Torres (Es Canyar), J. Josep Pardo Vicens (Es Canyar) i Miquel Llodrà Galmés (Es Canyar).
Com a suplents: Jaume Nicolau Riutort (San Ferrando), i Francisco Fullana Vallespir (Simó Ballester).
Vàrem participar un total de 44 parcs infantils de trànsit de tota Espanya, i la classificació final va quedar de la següent manera: En primer lloc Còrdova, seguida de Salamanca i d’Elx que quedà en tercer lloc.
Els representants manacorins del II Campionat de ciclomotors foren: Onofre Fullana Barceló, i Pedro Fernandez Laren.

Any 1981.- El Campionat provincial es va celebrar a Campos i l’equip de Manacor no va poder passar a la fase nacional, que es tornava a celebrar a Madrid, ja que va quedar classificat en tercera posició.
Els nostres representants: Mateu Fons Melià (Es Canyar), Joan Truyols Lliteras (San Ferrando), Miquel Duran Amer (San Ferrando), Guillem Fornés Sureda (San Ferrando).
Com a suplents: Miquel Aymat Ferragut (La Salle), i Antoni Gelabert Miró (Es Canyar).
No obstant, un jove de Manacor, Francesc Tregón Alonso, va ser seleccionat com a representant de Balears en el III Campionat nacional del concurs de seguretat en ciclomotors que es va celebrar a Elx (Alicant).

Any 1982.- Novament i a tan sols una passa, l’equip de Manacor va quedar eliminat, sense poder participar en la fase nacional que es celebrava a Vigo (Pontevedra), tota vegada que va quedar classificat en 3ª posició en el campionat provincial celebrat a Palma de Mallorca.
Els representants de Manacor foren Francesc Darder Riera (Col. Es Canyar), Bartomeu Riera Sureda (La Salle), Miquel Riera Femenias (Es Canyar), i Luis Acedo Corraliza (Simó Ballester).
Els suplents foren: Joan Sanchez Martinez (Simó Ballester) i Jaume Amer Celotto (La Salle).
En el IV concurs de seguretat en ciclomotor, un jove estudiant de (IFP), Joan Esteban Castro, que a la vegada partia com a suplent de l’equip manacorí de seguretat en ciclomotor, va ser seleccionat per participar en la fase nacional.
Aquest mateix any, concretament el 17 de maig, el Cap Provincial de trànsit, va fer entrega a cada Ajuntament que participaven en els diferents campionats infantils de trànsit de tres Karts.

Any 1983.- El XIX Campionat infantil de Trànsit, i el V Concurs de seguretat en ciclomotor a nivell nacional, es va realitzar a Salamanca els dies 5 i 6 de maig.
Manacor fou la ciutat elegida per fer el torneig eliminatori de Balears.
Les proves es varen realitzar en el pati del col·legi La Salle el dia 16 d’abril. I els equips participants foren: Palma de Mallorca, Maó, Ciutadella, Felanitx, Campos, Sa Pobla i Manacor.
El protocol abans de començar les proves, fou el següent:
10’00h.- Concentració de tots els participants en el pati del col·legi La Salle.
10’30h.- Desfilada dels participants, controladors, Policia Municipal i Banda de música, fins a la plaça Cardenal Pou.

• Hissada de la bandera nacional i balear.
• Salutació als equips participants.
• Prova teòrica a les aules del col·legi La Salle.
• Prova pràctica de Karts.
• Prova pràctica i destresa en bicicleta.

L’equip guanyador fou Manacor, que estava compost per: Jordi Bosch Llull (La Salle), Daniel Salom Fuster (Simó Ballester), Jordi Reixach Johnston (Es Canyar) i Bartomeu Galán Codina (Simó Ballester).
Els suplents eren: Joan Bauzá Aguilar i Joan Riera Míquel
L’equip de Campos va quedar en segona posició, i el de Palma de Mallorca en tercera.
En quan a la prova de Karts, fou un èxit complet del equip de Manacor, tota vegada que els quatre primers classificats foren manacorins.
Al protocol i a l’entrega de trofeus, hi hagué la presència del Sr. Batle de Manacor Sr. Jaume Llull Bibiloni, del Cap Provinvial de Trànsit Sr. Xavier Corominas, de Tinents Batles i Regidors de l’Ajuntament de Manacor, i del Cap de Seguretat Vial de la Prefectura Provincial de trànsit de Balears Sr. Femenias Soler.

La Policia Municipal de Manacor, formada abans de començar les proves pel Campionat de Balears de l’any 1983, que es va realitzar a Manacor.

Any 1984.- Malgrat la recerca feta, trobam molt poca informació dins l’arxiu de l’Ajuntament sobre el XX Campionat de Trànsit, així com del VI Concurs Nacional de Seguretat Vial en Ciclomotor que es va dur a terme el dia 2 de maig a Madrid.
Tan sols hem pogut esbrinar que els representants de l’equip manacori eren: Jaume Miquel Gallardo (Simó Ballester) i Evaristo Sierra Riera, també del col·legi Simó Ballester .
Els suplents eren: Joan Fons Melis i Miquel Melis Adrover, dels col·legis La Salle i Es Canyar respectivament.

Any 1985.- Igual que l’any anterior, dins l’expedient figuren poques dades; pràcticament no hi ha documentació referent al XXI Campionat infantil de trànsit, així com al VII Concurs nacional de seguretat vial de ciclomotors, que novament es va realitzar a Madrid.
Fou l’any pitjor en quant a la participació de l’equip de Manacor, tota vegada que quedaren classificats en la posició 44 d’un total de 46 participants.
Els nostres representants manacorins foren Pep Jimenez Pierola i Joan Puigròs Garcia.
Els suplents eren Jaume Mateu Cerdá i Antoni Homar Bauzà.
Referent al concurs de ciclomotor, no hi ha constància dels nostres joves que ens representaven, tan sols fa menció que no quedaren classificats.

Any 1986. Manacor a partir d’aquest any, ja no va participar a cap campionat infantil de trànsit.

El Reglament del Parc Infantil.
La Direcció Provincial de Trànsit va fer una petició que a la vegada venia a ser un requeriment a tots els Ajuntaments que disposessin d’un parc infantil de trànsit; l’aprovació d’un reglament que regulés el funcionament del parc infantil en cada Municipi, per poder accedir a les determinades ajudes de la Direcció General de Trànsit.
El monitor, i a la vegada Cabo de la Policia Municipal Sr. Joan Truyols Pascual, va redactar un projecte de reglament del parc municipal de trànsit de Manacor.
El Reglament fou aprovat pel Ple de l’Ajuntament de Manacor, el 4 de Juliol de 1985, fou publicat en el Butlletí Oficial de la Província, núm 18586 de 23 de juliol de 1985, i va estar a exposició publica fins el dia 29 d’agost del mateix any, sense que es presentessin cap al·legació.
Era de destacar en el mateix reglament la elecció d’un junta rectora com a òrgan encarregat del funcionament i direcció del parc municipal de trànsit, el Batle era nombrat com a President i com a Director del parc infantil, el Cap de la Policia Municipal, que era el Sergent Sr. Josep Pardo López. Així mateix, és fa constar el funcionament de la junta, les funcions del President, del Secretari i del Monitor. Declarava com el lloc d’aprenentatge i entrenament a les pistes de la plaça Cardenal Pou de Manacor.
Al final també feia referència al règim econòmic per la conservació i explotació de les pista, a càrrec del Ajuntament de Manacor.

Curiosament, després d’uns anys de gran esforç per aconseguir que el parc municipal de Manacor, fos reconegut per la resta de parc infantil de tota Espanya i a la vegada, donava un prestigi a la ciutat, aquest va quedar a l’oblit.
Diverses són les informacions que hem pogut analitzar. Unes diuen que amb l’arribada de la democràcia, políticament, ja no es veia tan important seguir col·laborant i recolçant l’ensenyament de les normes de circulació, tota vegada que a Manacor, des de feia estona, diverses auto-escoles es dedicaven a l’ensenyança.
Per altres versions, hem pogut saber que el Cabo de la Policia Municipal i a la vegada, monitor del parc infantil de trànsit, havia demanat col·laboració per seguir duent endavant el funcionament i la preparació dels equips manacorins per participar en els campionats de trànsit, ja que no podia compaginar les funcions amb totes les altres tasques que havia de desenvolupar com a comandament.
La tercera versió que ens han fet saber, i al nostre parèixer la més encertada, fou que com a conseqüència que la mateixa infraestructura de les pistes, hi havia racons i amagatall darrera les parets i escales on els joves es podien amagar fàcilment, i solia ser molt freqüentades per les parelletes que volien desviar-se de les mirades de la resta de persones.
Els veïnats, varen començar a queixar-se i tenint en compte que feia aproximadament uns quatre o cinc anys que no es desenvolupava cap tipus d’activitat de trànsit a la plaça, l’Ajuntament va decidir esbucar-la i fer-ne una de nova completament distinta i destinada a altre tipus d’activitat.
A l’oblit quedava tota la gran feina que es va realitzar en pro de la seguretat viària.
I que la Federació Espanyola de Municipis i Províncies juntament amb la Direcció General de Trànsit, reconeixia amb un diploma al Municipi de MANACOR, per la seva participació en la fase nacional del Concurs Intermunicipal Europeu de Seguretat Vial com “El Municipio mas seguro”, concedit el dia 19 de juny de 1985.
Que l’equip manacori fou guanyador del campionat de Balears del parc infantil de trànsit.
Que l’any 1979, un jove de Manacor aconsellia ser subcampió d’Europa. etc.
La decisió ja estava presa.

L’enderrocament de la plaça dels Karts i la construcció d’una nova placa.
L’Ajuntament va proposar doncs, degut a la infrautilització en aquells moments de la placa Cardenal Pou, on esta instal·lada la pista per realitzar activitats didàctiques de maneig i conducció de bicicletes i Karts, la seva remodelització amb la finalitat d’habilitar-la com a zona de repòs i descans.
Així mateix, es va proposar destinar una zona per activitats de jocs infantils i de petanca, i una nova distribució de la zona d’aparcaments en els costats de la placa.
La Comissió informativa de Serveis Generals, en reunió celebrada el dia 20 de setembre de 1990, va acordar elevar a la Comissió de Govern l’aprovació del projecte i del pressupost redactat pels tècnics municipals de les obres d’acondicionament per una quantitat de 8.014.534 pessetes. Aquesta proposta la signava el President de la mateixa Comissió informativa de Serveis Generals, el Sr Joan Manuel Francia Parera.
En data 21 de setembre, el Secretari General de l’Ajuntament de Manacor, certificava l’aprovació del projecte redactat pels tècnics municipals.
Dia 10 d’octubre del mateix any el Batle de Manacor S. Jaume Llull Bibiloni, signava la contractació de les obres de reforma de la plaça, adjudicant al contractista Sr. Josep Alzamora Moragues, la reforma i acondicionament de la placa Cardenal Pou per un preu de cost de 7.813.835 pts.

----------------------------- ******************* --------------------------

L’historia de la placeta dels Karts, va durar tants sols 16 anys des de l’any de la seva construcció com a pista per aprenentatge a les normes de seguretat vial, fins el seu enderrocament per construir una nova placa.
Un període de temps realment curt, que ha passat des de l’orgull de tenir la ciutat un parc infantil de trànsit de determinada revelància, a l’oblit més profund, i fins i tot, al rebuig de determinades persones que residien en la zona.

Fonts Consultades

• Arxiu de l’Ajuntament de Manacor.
• Arxiu de la Policia Local de Manacor.
• Premsa local i comarcal.
• Diverses fonts d’informació oral.