Dotze entitats demanaran als ajuntaments de Mallorca que declarin l'emergència climàtica

Els principals grups ecologistes de Mallorca ​(Amics de la Terra, Extinction Rebellion, Greenpeace, GOB, Joventut pel Clima - Fridays for Future, Moviment Ecolocal Mallorquí - MEM, Plataforma Antiautopista i Terraferida) i altres associacions i sindicats (CGT, Entrepobles, Som Sindicalistes i Attac-Mallorca) han constituït aquest dissabte, dia 31 d'agost, l'Aliança per la Emergència Climàtica ​a Mallorca. ​La primera acció de l'Aliança ha estat adreçar-se als ajuntaments de l'illa per demanar-los que aprovin una Declaració d'Emergència Climàtica que, entre d'altres, suposi el compromís de ​reduir al màxim les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH) amb efecte immediat i amb la fita d’arribar a un ​balanç zero net d’emissions ​de GEH no més tard de 2040, si pot ser abans de 2035, ​i la reducció l’any 2030 del 65% d’emissions d’aquests gasos respecte a les de 1990​.
Els membres de l'Aliança insten els municipis a “incorporar i desplegar de manera immediata la nova Llei 10/2019 de canvi climàtic i transició energètica” però ​els demanen que vagin més enllà i adoptin mesures concretes i urgents en matèria de desclassificació de sòls urbanitzables, contenció de la mobilitat, protecció del sòl rústic i foment de l'agricultura ecològica.

La moció que l'Aliança per l’Emergència Climàtica presenta als ajuntaments recorda que “​s'està al límit del punt de no retorn pel que fa al canvi climàtic​”. I recorda als ajuntaments que “no respondre davant la ​crisi ecològica i civilitzatòria suposaria ​la mort de milions de persones​, a més de l'extinció irreemplaçable d'espècies imprescindibles per a la vida a la Terra”. “L’estat d'emergència” diu la moció que l'Aliança eleva als consistoris ​“implica redirigir tots els recursos dels ajuntaments per encarar la crisi climàtica​ i els seus problemes associats”.

La moció estableix “la necessitat de planificar un escenari econòmic de post-creixement” perquè “la vida econòmica del municipi no pot fonamentar-se en un creixement econòmic il·limitat” ni en un “increment constant del consum d’energia que compromet greument el futur de la civilització”.
Si bé existeix un ​Pacte de Batles i Batlesses des de 2008 impulsat des d'instàncies europees i que ha estat ​reactivat el 2018 sota la coordinació del Consell de Mallorca, els membres de l'Aliança per l'Emergència Climàtica confessen un ​escepticisme ple d'alarma davant el que ens semblen algunes insuficiències d’aquest marc d’actuació i davant la possibilitat que pugui emmascarar la necessitat d’actuar amb ​caràcter d’emergència i transmetre-ho clarament a la ciutadania des de totes les instàncies de l’administració pública.
Sostenen els membres de l'Aliança que, si bé el pacte ha estat reactivat el 2018, ja té més d'una dècada i, al llarg d'aquesta dècada, les emissions directes de CO​2 i altres gasos d'efecte hivernacle (GEH) a les Illes Balears, després d'una caiguda entre 2008 i 2014 atribuïble a la crisi econòmica, han tornat a augmentar amb la recuperació econòmica dels darrers anys.

Ecologistes i sindicalistes constaten amb alarma que ​la majoria de càlculs de les emissions de ​CO​2 a les Balears ​ignoren algunes fonts principals d'emissions: els transports i el turisme. La comptabilitat dels gasos que s'emeten en el transport aeri amb destinació a les

Illes Balears cal posar-lo en el muntant del deute que cal eixugar i ​aquest volum només creix any rere any​.
Finalment, observen que ​les emissions a les Illes Balears han augmentat per sobre de les de la mitjana​ dels altres territoris d'Espanya.

Segons els membres de l'Aliança per l’Emergència Climàtica, el Pacte de Batles estableix un objectiu de reducció de les emissions d'almenys un 40% per a 2030 “per mitjà de mesures d'eficiència energètica i d'un major ús d'energies renovables”, així com uns inventaris d'emissions i uns models per al seu càlcul i elaboració, procedents de l'esmentat Covenant of Majors d​e 2008.
L'Aliança per l’Emergència Climàtica reconeix que aquest objectiu és ambiciós i lloable però recorda que ​les mesures d'eficiència energètica i el foment de les energies renovables només resolen una part (i no la major) ​del problema de les emissions de GEH, que tenen altres components: els transports (un 16'5% de les emissions ​globals mundials pel que fa al transport rodat i un 23% el conjunt del transport) el turisme (el 8% de les emissions globals ) o la urbanització i els seus associats (producció de ciment i formigó, grans infraestructures, mineria...).
Subratllen que a les Illes Balears, una economia altament dependent del turisme, i amb una de les taxes de vehicles per habitant més altes del món, la part de les emissions corresponent a turisme, urbanització, infraestructures i ús de l'automòbil ​és encara molt més elevada que en el global mundial.​ I que, en aquests aspectes (creixement turístic, urbanització, motorització), els ajuntaments tenen una tasca urgent a fer que, a parer de l'Aliança per l’Emergència Climàtica, queda fora dels estàndards de seguiment prevists en el Pacte de Batles i Batlesses que coordina el Consell de Mallorca.
Els membres de l’Aliança per l’Emergència Climàtica recorden que ​el planejament urbanístic de la immensa majoria dels municipis de Mallorca ​preveu encara desenvolupaments urbanístics que entren directament en col·lisió amb els objectius de reducció del CO​2 i altres GEH. Per això demanen als ajuntaments una revisió urgent del seu planejament urbanístic perquè desclassifiquin tots els urbanitzables, programats o no, que puguin suposar un creixement; així com una revisió, en sentit proteccionista, de tots els urbanitzables aprovats i no desenvolupats (no edificats).
La moció de Declaració d’Emergència Climàtica s'estén a altres aspectes com la contenció de la mobilitat​, el veto a les grans infraestructures, la gestió de l'aigua i, especialment, l​a necessària protecció efectiva del sòl rústic i forestal​, del seu caràcter de reserva ambiental i de ​la necessària protecció de les activitats agropecuàries sostenibles​, molt singularment l'agricultura i la ramaderia ecològiques.
Els signants de l'Aliança per l’Emergència Climàtica insten totes les administracions a fer amb urgència una transició ràpida a un marc de post-creixement. I qualifiquen l'actual model econòmic d'incompatible amb els objectius de reducció d'emissions de gasos d'efecte hivernacle (GEH) i de contenció del canvi climàtic.
Els promotors de la moció es posaran en contacte amb tots els ajuntaments de Mallorca. En una primera ronda tenen previst adreçar-se als principals ajuntaments (Palma, Calvià, Manacor, Inca, Llucmajor i Marratxí). De fet, aquests darrers dies ja han tengut un primer contacte de feina amb representants de l'ajuntament de Marratxí. Un contacte que qualifiquen de “constructiu, franc i productiu”.