GOB: 'El Decret del Govern és un nou atac al territori, en un context d’urgència ecològica sense precedents'

El GOB veu la intenció de facilitar una nova onada inversora, d’impuls de la construcció i l’especulació a les Illes, en un context agreujat de crisi ecològica i climàtica global amb greus impactes locals que no són tenguts en absolut en compte pel Govern Prohens.

Com ja hem anat avançant, des del GOB alertam dels efectes que pot implicar el decret que prepara el Govern de simplificació administrativa que ahir es va presentar. Es tracta d’un retrocés en participació i en relació al debat social existent favorable a la necessitat d’implementar límits a la destrucció del territori i els recursos i a la necessitat d’impulsar un canvi de l’actual model econòmic basat en el turisme, la construcció i el negoci especulatiu-immobiliari sense límits. Cal avançar cap a la transició ecològica i social i el Govern fa, amb aquest decret, una reculada que ens poden abocar a un punt de no retorn.

De les línies previstes, les més preocupants són:

• L’eliminació de la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears.

En temps de crisi ecològica i climàtica, sense precedents a escala local i global, el Govern ataca un òrgan col·legiat i independent, tot i que amb una direcció política que garanteix la participació i accés a la informació no només de projectes urbanístics, sinó també de totes les planificacions sectorials i programes que tenen una elevada transcedència des del punt de vista dels impactes ambientals. És un òrgan de vital importància a les nostres illes que suposa la garantia mínima que es pot exigir en un context com l’actual i que ha suposat un llarg camí fins a la implementació efectiva de l’exercici de les seves competències en matèria d’avaluació ambiental determinat pel marc obligatori europeu.

La transparència, les garanties ambientals i de participació, no poden recular. Que les decisions es deixin en mans d’un tècnic i un responsable polític, no és garantia de res més, que de més facilitat d’obrar en funció dels interessos de qui pressiona per no tenir entrebancs.

Des del GOB valoram advertim que les conseqüències poden ser nefastes des del punt de vista de laxitud en l’exigència d’unes mínimes garanties ambientals de plans, projectes i programes que condicionaran fortament la degradació dels recursos i l’agreujament dels ja, actualment greus, problemes ambientals que pateixen les illes.

• L’externalització de les llicències urbanístiques.

En el mateix acte del Partit Popular esmentat abans, la Presidenta va parlar de la seva pròpia “revolució” de l’administració pública i per això, preveu també l’externalització dels tràmits de llicències urbanístiques via decret-llei. Un fet sense precedents que pot enviar en orris tot el que impliquen els processos de participació, accés a la informació, transparència i garanties que li pertoca a l’administració.

• La voluntat d’accelerar les inversions i l’atac al que el Govern considera un “excés regulador”

El decret afectarà a més de 50 lleis i decrets amb una anunciada derogació massiva de lleis, decrets, instruccions i ordres que consideren que “molesten”. Diuen que “han de fer net”. El vicepresident Antoni Costa parlava d’un procés de liberalització administrativa “sense manies i valent” i ho contraposava a una política intervencionista, proteccionista que llegeixen com a problemàtica. Antoni Costa declarava que “Aquest és el govern de la llibertat i el respecte als drets individuals i a la propietat privada”.

Això s’emmarca en un exercici sense precedents d’aplicació de polítiques neoliberals a resposta de constructors i sobretot, promotors immobiliaris, que exigeixen celeritat perquè el govern obri les portes a la liberalització, la desregulació, de pèrdua de drets col·lectius i tot això, via decret llei, amb una absència total de debat i de participació pública i de transparència, i la conseqüent pèrdua de qualitat democràtica.

Les Illes en un context sense precedents de desequilibri ecològic i i de desigualtat socials, de pressió turística i urbanística-immobiliària de luxe, obrin les portes a una nova envestida, a l’estil Bauzá però en un contexte agreujat, amb riscos inminents d’agreujament del deteriorament ambiental i la fractura social. Mallorca, amb la seva capacitat de càrrega superada en molts aspectes (artificialització del territori, usos
intensius del sòl, degradació dels espais naturals, generació de residus, consum d’aigua i energia, contaminació, crisi climàtica…) es troba ara sota l’amenaça d’una estratègia política perversa adreçada a consolidar beneficis d’uns pocs, però poderosos col·lectius i persones a costa del territori, el medi ambient i el benestar social. Unes polítiques que difereixen en el temps els seus efectes, de manera que abonen el terreny per a recollir el fruit de la destrucció en el futur, valent-se de la prepotent majoria parlamentària, a esquenes de la població, al marge de l’interès general i aprofitant la desinformació derivada de la complexitat de tota la regulació urbanística i fent servir el fals argument de la necessitat d’habitatge, llevant “impediments” de caire ambiental, democràtic i procedimental al sector especulatiu immobiliari-financer que és el gran beneficiat.

• La legalització de la multiplicitat d’il·legalitats en sòl rústic, també potser, en sòl rústic protegit.

La transformació del sòl rústic, legal o il·legalment, és, ara mateix el canvi més important i accelerat que pateix Mallorca amb greus impactes ecològics, territorials, agraris i paisatgístics. I és, també, el sòl que està en el punt de mira de les noves inversions immobiliàries i turístiques.

Els principals efectes de la legalització anunciada són els guanys especulatius per als infractors i als operadors del mercat immobiliari i incredulitat per als que respecten la llei, ja que la legalització augmenta considerablement el valor de mercat de l’habitatge:

1. podran vendre la finca amb més facilitat i a un preu major;

2. permetrà donar la propietat en garantia de préstecs hipotecaris i per tant accedir a finançament

3. podrà fer reformes, millores i ampliacions

Legalitzar els xalets al sòl rústic els revaloritza al mercat immobiliari especulatiu, de compra-venda i de lloguer. Els xalets il·legals, un cop legalitzats, es podran escripturar, vendre, hipotecar, és a dir, augmenten el seu valor com actius financers, per salvar als bancs i als especuladors.

• La legalització en sòl rústic amb la finalitat de lloguer turístic

El Sr Costa va anunciar ahir que no es descarta i que implicaria un increment de la pressió dels usos turístics en el sòl rústic. La indisciplina urbanística a Mallorca ha estat i és un dels principals problemes en l’ordenació racional dels usos del sòl i l’exercici de la planificació urbanística. Només recordar que l’activitat de l’Agència de Defensa del Territori va provocar durant l’any 2022 – darrer any del que han facilitat dades – l’execució de 112 restabliments d’obres i usos il·legals en el sòl rústic de Mallorca, i en sumaven ja 653 en els darrers 6 anys (2017-2022). Uns anys que coincideixen més o menys amb el període 2015-2021 en que, segons dades de Terraferida, s’han devorat i transformat 4,1km2 de sòl rústic per la construcció de grans xalets a foravila: 2.054 habitatges unifamiliars nous o ampliats a foravila, dels quals 1.002 són de nova planta i 1.052 són el resultat d’ampliacions de cases preexistents. Aquests 4,1 km² corresponen a una superfície major que la de qualsevol centre urbà de Mallorca. De fet, seria equivalent a tres vegades la superfície de tot el centre històric de Palma (1,4 km²), el que suposa el 51% del sòl rústic transformat, legal o il·legalment. . El seu impacte des del punt de vista ecològic, territorial, agrari, paisatgístic, de mobilitat, d’organització territorial i social és sense dubte el més important i accelerat al qual s’enfronta Mallorca.

El 2 de maig, audiència amb la Presidenta

El proper 2 de maig el GOB tendrà audiència amb la Presidenta. Una audiència d’urgència sol·licitada arran de la successió de notícies que apuntes cap a les polítiques desreguladores en matèria de territori i urbanisme que ha llançat en els darrers mesos el Govern. Una audiència per abordar totes aquestes qüestions i exigir el debat social que requereixen mesures que afecten i afectaran el territori, agreujant problemàtiques actuals majúscules en matèria social i ambiental que ens estan abocant al col·lapse.