La memòria dels presos de Bellver de la Guerra Civil surt a la llum a través dels seus grafits

'Jo hi era', de Mutus Serveis Culturals, s'ha desenvolupat gràcies a una ajuda de l'àrea Cultura, Patrimoni, Memòria Històrica i Política Lingüística

S'han inventariat 230 grafits, ubicats tots al pati d'armes, i s'han pogut recuperar 29 noms de presos que estigueren a Bellver

Niell: "Una de les nostres prioritats és l'estudi, la investigació i la recuperació dels aspectes del castell que parlen de la nostra història"

Palma, 22 de setembre de 2017.- Durant la Guerra Civil, el Castell de Bellver es va transformar en una presó on s'hi duien presos polítics. 80 anys després, una publicació digital i un portal web recolliran aquell llegat gràcies al projecte de recerca "Jo hi era. Els grafits dels presoners de Bellver durant la Guerra Civil", desenvolupat per Mutus Serveis Culturals gràcies a la subvenció de l'Àrea de Cultura, Patrimoni, Memòria Històrica i Política Lingüística de suport a les iniciatives de recuperació de memòria històrica.

La coordinadora general de Cultura, Francisca Niell, ha destacat que la prioritat de l'àrea en relació a Bellver és "la conservació, per una part, i, també, l'estudi, la investigació i la recuperació dels aspectes del castell que parlen de la nostra història". Niell ha destacat la importància del projecte "Jo hi era", que ha permès "iniciar una investigació sobre uns anys desconeguts de la història de Bellver". El projecte es penjarà al web www.johiera-bellver.com a més de complementar-se amb una publicació digital.

La tasca que han dut a terme, inèdita fins ara, l'equip de Mutus format pels investigadors Aina Ferrero-Horrach i Tomeu Canyelles, el documentalista Antoni Mir Marí i la dissenyadora Teresa Hita García es fonamenta en els grafits dels presoners del Castell de Bellver durant la Guerra Civil. El juliol de 1936, amb l'inici del conflicte bèl·lic, el Castell de Bellver ¿que ja havia acollit presoners polítics a altres episodis històrics com la Guerra de Successió o la Guerra del Francès- s'habilitava com a presó militar en la que hi foren tancats, segons l'estudi, uns 800 homes, tots ells vinculats en major o menor mesura al republicanisme, les esquerres, la maçoneria, el sindicalisme o l'ensenyament.

Troballes

En total, s'han inventariat uns 230 grafits i s'han pogut recuperar 29 noms de presos que estigueren a Bellver. Dels grafits, que es troben al pati d'armes tant a les columnes comals brancals, s'ha fet una transcripció literal. Estaven escrits majoritàriament en llapis i, d'altres, amb incisions fetes a la pedra. S'han trobat al·lusions a pobles i, també, a operacions matemàtiques.

En un intent de fer perdurar el seu record i experiència, alguns d'ells deixaren constància del seu pas per aquella presó franquista escrivint o gravant els seus noms a les parets a patis i columnes del pati d'armes, espai en el que es concentrava la majoria de reclosos. Diversos especialistes de la Guerra Civil i la repressió coneixien l'existència d'aquests grafits: ara, per primera vegada, amb aquesta investigació s'ha pogut dur a terme una primera fase d'inventariat i identificació dels seus autors. La tasca no només té com a objectiu dignificar la memòria dels presoners de Bellver sinó, d'alguna manera, plantejar la necessitat d'una política de conservació d'aquests grafits.